Com ja és tradició fa uns quants anys quan arriba la Primavera s’organitza el taller «Del Marge a la Taula«! Farem un petit recorregut per camins identificant i recollint herbes i flors de la mà de Paco Cerviño, i finalitzarem el taller amb un magnífic pica pica.
Aquesta nova edició serà el Dissabte 22 d’Abril de 10 a 13:30h a Can Femades, Òrrius. El preu del taller és de 18€ i podeu fer les inscripcions a la web de www.ecoorrius.cat o al telf. 676808317
El calçot és un cultiu emblemàtic dins de la història de l’horticultura catalana que s’ha estès des de la seva zona d’origen (Tarragona) fins a diverses àrees de Catalunya, amb més de 100 anys d’història.
Marc de plantació
La informació tècnica respecte el cultiu de calçot és molt limitada i pràcticament inexistent en el cas del cultiu ecològic.
El conreu del calçot és una varietat de ceba blanca (Allium cepa L), normalment la varietat més utilitzada per plantar és la ceba blanca gran tardana de Lleida. Es denomina “calçot” a la seva forma de conrear-lo, on la tasca predominant és la “Calçada” (aportar terra al bulb de cada exemplar vegetal), facilitant el creixement de tiges o cames de cada exemplar de ceba plantada.
Tot i que és un conreu típic de la zona de valls i voltants, poc a poc ha agafat renom i s’ha anat estenent el seu conreu a les zones d’interior com és la comarca de la Noguera a Lleida, i en tot el litoral català (Maresme, Baix Llobregat,…) arribant al nord, fins la província de Girona.
Preparació del terreny
El conreu del calçot comença amb una llaurada per preparar el llit de sembra, deixar el terreny sense herbes i allisar el perfil superficial. Normalment es planta en solcs, encara que hi ha diverses tècniques i es poden plantar sobre la pendent natural del terreny sense fer prèviament el solc. El marc de plantació més utilitzat sols ser: 20 cm entre cebes i 70 cm d’ample de càrrecs, degut a que és l’ample estàndard per entrar amb motocultor, moto aixada o tractor. Si la superfície és gran, llavors es farà la calçada mecànicament, però per hortes petites familiars el més aconsellable serien les següents mides: amples de càrrecs de 50 cm i 30 cm entre cebes, degut a que es farà la calçada manual; tot i que també pot condicionar el marc la pendent i la forma de la parcel·la.
Solc a la terra amb les cebes
Cebes al terra llestes per ser sembrades
L’època de plantació es situa al voltant del final d’estiu, plantant-se els primers calçots l’última setmana d’agost per agafar-los després com una collita primaverenca, el més típic o aconsellable és fer la plantació en la primera quinzena de setembre. Degut a que la seva plantació es fa a ple estiu, és aconsellable fer un reg potent al acabar la sembra, preferentment per aspersió, degut a que són bulbs; però també es pot fer un reg per degoteig o per inundació, en aquest cas, però, s’haurà d’anar molt en compte per no generar possibles podridures.
Tanmateix, és un conreu bastant rústic i, a comarques amb pluges estivals es podrien plantar sense regar. Al ser un cultiu poc exigent, és interessant potenciar el seu conreu en ecològic, ja que pot ajudar a pal·liar els efectes del canvi climàtic, degut a que el seu desenvolupament es dóna durant tota la tardor i part de l’hivern, per tant, no caldrà regar, o si de cas, el volum d’aigües de reg a utilitzar respecte d’altres conreus serà mínim. Us convidem a desenvolupar aquest conreu, sense aigua o amb un minin d’aigua, ja que existeixen diverses experiències molt positives en comarques com la del Vallès i del Maresme, això sí, sempre tenint clar abans, el tipus de sòl que hi ha a la parcel·la que es desitja conrear, ja que és tant important l’aigua emmagatzemada en els porus del sòl com la riquesa en microorganismes i matèria orgànica.
Vista general del conreu
Quan fer la primera Calçada?
La primera calçada i la més suau de totes s’ha de fer després de que totes les cebes estiguin ben grillades, aquest és l’anunci del començament de la labor; si el conreu és de secà trigarà més temps, si és de regadiu en 20 dies aproximadament estaran grillades.
Com que es faran varies calçades durant el desenvolupament del conreu, evitarem la proliferació de males herbes, evitant-nos feina extra en aquest aspecte.
El temps necessari per desenvolupar aquest conreu serà d’uns 120 dies mínims per els més primerencs, – (ja que el cicle de la ceba de dies curts és d’uns 140-180 dies d’estadi) – degut a que s’han plantat molt aviat i han patit molta calor i bon temps. Els que es mengen a mitjà de febrer, en canvi, solen tenir un cicle de 160 dies aproximadament.
Paràmetres de qualitat del Calçot
La Indicació Geogràfica Protegida de Valls (IGP del Calçot de Valls) defineix els diferents paràmetres de qualitat en el seu reglament, on dictamina que la longitud comercial del calçot ha de ser de 15 – 25 cm de part blanca i el seu calibre ha de ser comprès entre 1,7 – 2,5 cm de gruix.
Pel que fa al número de grills o cames, és a dir, el número total de calçots per planta –(per ceba) – oscil·la entre els 8 i 12 calçots per ceba, això en conreus en ecològic, contrastats amb diferents finques. Aquest paràmetre, però, pot variar si es gestiona el cultiu d’una forma no adequada.
Per obtenir les dimensions recomanades és aconsellable fer 3 calçades durant tot el període del conreu. Tot i que la gran majoria d’explotacions agràries mecanitzades n’acostuma a fer únicament una.
Fertilització
Resultats obtinguts en diversos assaigs han permès verificar que amb un dosi de fems de 15 tones/ha es cobreixen les necessitats del cultiu, reduint els risc de lixiviació i assolint produccions similars a les obtingudes amb les tècniques de producció convencionals. Però les dosis depenen molt del tipus de terreny, no només la seva estructura i textura, si no també la disponibilitat i riquesa de minerals, la diversitat de microbiologia i la quantitat de matèria orgànica; aquesta última, afegible al sistema, en quantitats raonables, com es recolza al principi del paràgraf obtingut d’assajos tècnics.
Marc de plantació
Altres consideracions
Aquest conreu pertany a la família de les liliàcies, per tant el cultiu predecessor no podrà ser altre de la mateixa família (all, porro,ceba). Pel que fa a les associacions, les pastanagues, l’api i fonoll (Umbel·líferes) són les millors opcions. També pot anar associat amb cultius de fulla, degut a que és poc exigent en nitrogen. Es recomana no utilitzar fems frescos, sempre compost o fems prèviament compostats, ja que al tractar-se d’un bulb existeix el risc de possibles podridures degut a fermentacions. A més a més és un cultiu poc exigent en minerals i en quantitat de matèria orgànica, pot aprofitar l‘adobatge d’un conreu antecessor com les solanàcies. Respecte a plagues, si es controla l’adobatge, el que s’ha explicat prèviament de no emprar fems frescos i no passar-se amb els regs, no tindrem problemes, ja que pràcticament l’únic enemic que té és la mosca de la ceba (del gènere Delia) i controlarem també els possibles problemes de malalties: els fongs com el Míldiu o Pitium es controlen mantenint baixa la humitat del sòl de la parcel·la, per tant i degut a tot allò es un conreu fàcil de fer i que no sol tenir problemes aguts.
tempsdesao.wordpress.com 